Per a viure, cal "boler-ho"

Conec a Enric Casassus des de fa només un parell d'anys, però ell és una d'eixes persones generoses que amb intercanviar dues frases et dóna la sensació de conèixer-lo des de sempre. I de ser el seu amic. I això no és una sensació, és la veritat.
Ell, a més de ser parlador inesgotable, generós amb les copes i cuiner, des de fa més de trenta anys també és cantant, que no cantautor. Enric canta versions de boleros en valencià, el idioma que uneix a la gent de la Rivera amb els de l'Horta Sud. L'idioma amb el que meus avis Tonico i Lolita es van enamorar i van canviar les seues primeres cartes d'amor.
Anit, al Teatre Micalet, Enric va regalar a tots els seus amics un concert íntim de nom "Per a viure, cal boler-ho". Un concert que va ser gravat i que en uns pocs mesos estarà a la venda, el primer disc d'Enric després de 30 anys de carrera.
I, involuntàriament, em vaig emocionar molt a l'adonar-me com algun bolero es sembla tant a la meua vida, a la gent que vull, a les dones que desitge i estime.
I al final, tots ens vam alcar i vam aplaudir a Enric fins que ens van doldre els mans. Orgullosos d'ell i del que ha fet. Orgullosos de ser els seus amics.
Related Posts with Thumbnails